Inici

L'entrada del cinema, amb els cartells de pelis i l'envaït espai d'anuncis populars (foto © Pepo Segura www.peposegura.com )

En l’any del seu centenari, el cinema Alhambra de la Garriga (Vallès Oriental) corre el perill de desaparèixer. Dirigit des de finals de la dècada dels 70 per Josep Maria Miró, és un dels pocs cinemes anomenats de poble que queden a Catalunya. 

Durant tots aquests anys, en Miró –com se’l coneix familiarment– ofereix cada setmana programacions dobles de qualitat, per a totes les edats, especialitzant-se en el cinema europeu i d’autor, projectant versions originals i cinema català. El públic, coneixedor d’aquesta oferta privilegiada, no és només local, sinó que compta amb la complicitat de molts espectadors de la comarca i rodalies.

Des de la taquilla: passadís d'entrada a la taquilla i passadís per entrar a la sala (foto © Pepo Segura www.peposegura.com )

La necessitat d’adaptar-se tecnològicament als nous requeriments que demana la indústria cinematogràfica –bàsicament la  digitalització de la sala– posa en entredit la continuïtat del cinema (o almenys d’una manera de veure cinema). Ja són massa les sales que malauradament han hagut de tancar.

És per això que els amants del cinema i de l’Alhambra ens veiem amb l’obligació moral d’intentar afrontar el repte d’aconseguir  55.000€ per tal de dotar la sala d’un equip de digitalització que possibiliti continuar projectant estrenes. Actualment, cada vegada resulta més difícil aconseguir còpies en 35mm o en format Blu-Ray. Per tal d’encarar el futur amb garanties, és imprescindible que la sala estigui equipada adequadament, fet que ha de permetre complementar les projeccions amb actes paral·lels, amb la visita d’actors i directors i generar una política de captació de públics adaptada al context actual.

Miró a la taquilla (foto © Pepo Segura www.peposegura.com )

L’actual cinema no és només un cinema. Construït el 1913 –la seva façana modernista en mostra orgullosa la data, junt amb els escuts municipals de la Garriga i Barcelona–, el local acumula cent anys d’història d’oci i cultura a la Garriga. Seu d’orfeons i de mítings polítics, de balls i de teatre, el cinema va inaugurar el Cafè –avui desaparegut– el 1914. Les primeres projeccions daten del 1928. 

Els primers films documentats són “El transatlántico”, “La ciudad eterna” i “La esclava blanca”. A la Garriga, però, simultàniament, hi van existir fins a quatre locals on es projectaven pel·lícules. 

Diana! porta d'entrada a la sala (i escales al pis superior, ara en desús) (foto © Pepo Segura www.peposegura.com )

Amb anterioritat a l’Alhambra, cal esmentar el Saló Sport, el Círcol del Recreo (can Xic Corder), el Cèntric Club o Casinet i el Patronat (avui Teatre municipal, aixecat el 1926 i remodelat el 2003). És molta història acumulada i moltes les generacions que n’han gaudit.

La comissió que impulsa la iniciativa –coordinada pel Cineclub la Garriga, amb el suport de diferents entitats i associacions i de persones a títol individual, i amb la col·laboració del cinema i de l’Ajuntament– ja està treballant amb intensitat en la confecció d’un programa d’actes per recaptar fons i que es donarà a conèixer durant els propers dies.

La sala des del pis de dalt (foto © Pepo Segura www.peposegura.com )

Apel·lem a la consciència dels amants de l’art i la cultura en general per tal que s’impliquin en fer possible la continuïtat d’aquest projecte centenari gestionat per la família Miró.

Que encara no surtin els crèdits finals!

ssst! Gaudint de la sessió (foto © Pepo Segura www.peposegura.com )