La projecció de la pel·lícula del Giroi Crispetes i l'actuació dels Artistras va ser un èxit! Unes 300 persones van assistir-hi.
En el següent vídeo podeu veure la notícia de l'event a VOTV:
També podeu llegir la crònica de l'acte al NacióGranollers.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nació Granollers. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nació Granollers. Mostrar tots els missatges
dilluns, 15 de juliol del 2013
dimecres, 10 de juliol del 2013
El Garric i Entrevista a Martí Porter.
El butlletí El Garric del mes de juliol està dedicat a la campanya per a salvar el cinema Alhambra, el podeu veure en aquest enllaç i trobar-lo a les principals instal·lacions municipals.
A continuació reproduïm l'entrevista que l'Esteve Plantada del NacióGranollers li ha fet al cineclubista Martí Porter, amb el titular «Salvar l'Alhambra seria una injecció d'autoestima col·lectiva important». Martí no perdis mai la teva passió encomanadissa pel cinema!
La campanya SOSAlhambra, impulsada des del Cineclub La Garriga , no ha pogut arrencar amb més força. Concerts especials, activitats de suport amb cineastes de renom i una energia que no té aturador per tal de salvar l’històric Cinema Alhambra, situat a l’interior d’un edifici protegit que enguany celebra el seu centenari. Martí Porter, membre del Cineclub la Garriga, explica a NacióGranollers les raons d’aquesta gran iniciativa i recorda que l’entitat va néixer fa 20 anys amb un lligam molt proper al cinema garriguenc. "El cas del nostre Cineclub és ben singular, perquè nosaltres no tenim el problema que tenen altres poblacions, on no tenen sales o bé tenen una programació amb mancances".
No és el cas de la Garriga. El Cinema Alhambra és alguna cosa més que un lloc on passen pel·lícules. És especial. "Jo he gaudit de dobles i triples sessions en aquesta sala", assenyala Porter. "A més, quan entres al cinema pot ser que en Josep Maria Miró et comenti coses de la pel·lícula. Quan surts, et demana què tal ha anat, si t’ha agradat o n’esperaves alguna altra cosa". En ‘Miró’ ja és tota una institució, un reducte de l’antic esperit del cinema de debò, amb la litúrgia que el fa un espectacle màgic i també proper. "A més, en Miró es preocupa pel seu públic, i el té en consideració", cosa que no sempre passa. Bona prova d’això n’és la programació setmanal, amb sessions adreçades a la quitxalla, al públic de gust més comercial i, també, als paladars més fins. "És d’agrair que sempre hi hagi una pel·lícula, com a mínim, que va més enllà del negoci pur i dur".
Una campanya amb la implicació d'ajuntament, empresa i ciutadans
Malgrat tot, la crisi del cinema i el nou horitzó que encara ha de definir-se, han fet que la cèntrica sala de la Garriga es trobi en un moment molt complex. "Però les crisis també presenten grans oportunitats de reorientar-se i de sobreviure", afirma Porter. En aquest sentit, la iniciativa que impulsa el Cineclub demana implicació, compromís i una aportació econòmica que possibiliti el canvi necessari. El Cinema Alhambra, tal com s’ha fet públic, ha d’afrontar diverses reformes per millorar la sala i per deixar-la en les condicions necessàries per fer actes per al gran públic. "Hem acordat que el Cineclub s’ocupi del projector, valorat en els 55.000 euros que es demanen a la campanya de micromecenatge que tenim activa" i que també intentarà aconseguir els diners necessaris a partir d’altres iniciatives, com ara la gestió d’una barra per la Festa Major.
"D’altra banda, l’ajuntament dóna suport i assessorament jurídic a la iniciativa, s’involucra en la programació d’activitats i mirarà de fer possible el canvi de pantalla i l’acondicionament de la sala". El fet que sigui un negoci privat no és cap impediment, ja que el consistori i el Cinema Alhambra havien acordat, temps enrere, una col·laboració que permetés obrir la sala a entitats culturals de poble, a escoles, al propi cineclub, etc. "Això fa que l’ajuntament pugui implicar-se, perquè la cultura té alguna cosa d’excepció i perquè l’edifici és un bé públic". Porter, a més, creu que la iniciativa arribarà a bon port. "Penso que pot funcionar i que ens en sortirem", però cal tenir clar que la campanya no és l’única solució. "Una cosa és que salvis el cinema i l’altra que salvis l’ statu quo del temps actuals", afirma Porter. "El fet que hi hagi projector millora diversos factors, però no soluciona el problema del públic, per exemple. És un problema conjuntural que també haurem d’afrontar tard o d’hora".
Nous hàbits que replantegen l’escenari
Pel que fa al neguit sobre el futur, la idea del Cineclub de la Garriga és muntar una mena de 'comissió del dia després' que sigui capaç de plantejar alternatives. "L’objectiu és aconseguir una major ocupació del cinema i major diversificació del seu ús col·lectiu. Som conscients que han canviat les maneres de veure cinema i ens fa patir que no n’hi hagi prou amb el canvi tecnològic". Els nous hàbits de consum de l’art qüestionen tot el sistema establert fins ara. "Ens preguntem com ho podem fer la sala prova atractiva perquè també interessi a la gent a qui no li agrada el cinema o que no és consumidora habitual del cinema a la sala".
El procés serà llarg i complex, no hi ha dubte. Martí Porter i tots els altres agents implicats en la campanya saben que caldrà prendre decisions. "Tot això que està passant té molt de metàfora. En primer lloc, perquè la campanya ha aconseguit que l’administració pública, l’empresa privada i la societat civil col·laborin en una mateixa causa. En segon lloc, perquè el fet d’aconseguir l’objectiu seria una injecció d’autoestima col·lectiva importantíssima. Això sí que és una forma de fer país! Una pàtria que comença al cinema del poble... I, en tercer lloc, seria una història molt extrapolable a causes similars que passin a altres pobles de les nostres característiques, i fins i tot, a d’altres equipaments culturals".
Un projecte que serveix per explicar i entendre el nou món que podem començar a escriure. "El petit empresariat no se’n pot sortir i l’administració publica, tampoc. Però el ciutadà, que està fart de retallades, cal que s’arremangui, que es mulli, que s’impliqui i que s’ho cregui. El ciutadà s’ho ha de 'currar' per poder canviar les coses. I això té una carrega simbòlica molt potent". Tan potent com l’energia que desprèn en Martí Porter, compromès, implicat i lúcid. Apassionat del cinema, però encara més d’un poble i de la manera de construir-lo de nou, si cal.
A continuació reproduïm l'entrevista que l'Esteve Plantada del NacióGranollers li ha fet al cineclubista Martí Porter, amb el titular «Salvar l'Alhambra seria una injecció d'autoestima col·lectiva important». Martí no perdis mai la teva passió encomanadissa pel cinema!
La campanya SOSAlhambra, impulsada des del Cineclub La Garriga , no ha pogut arrencar amb més força. Concerts especials, activitats de suport amb cineastes de renom i una energia que no té aturador per tal de salvar l’històric Cinema Alhambra, situat a l’interior d’un edifici protegit que enguany celebra el seu centenari. Martí Porter, membre del Cineclub la Garriga, explica a NacióGranollers les raons d’aquesta gran iniciativa i recorda que l’entitat va néixer fa 20 anys amb un lligam molt proper al cinema garriguenc. "El cas del nostre Cineclub és ben singular, perquè nosaltres no tenim el problema que tenen altres poblacions, on no tenen sales o bé tenen una programació amb mancances".
No és el cas de la Garriga. El Cinema Alhambra és alguna cosa més que un lloc on passen pel·lícules. És especial. "Jo he gaudit de dobles i triples sessions en aquesta sala", assenyala Porter. "A més, quan entres al cinema pot ser que en Josep Maria Miró et comenti coses de la pel·lícula. Quan surts, et demana què tal ha anat, si t’ha agradat o n’esperaves alguna altra cosa". En ‘Miró’ ja és tota una institució, un reducte de l’antic esperit del cinema de debò, amb la litúrgia que el fa un espectacle màgic i també proper. "A més, en Miró es preocupa pel seu públic, i el té en consideració", cosa que no sempre passa. Bona prova d’això n’és la programació setmanal, amb sessions adreçades a la quitxalla, al públic de gust més comercial i, també, als paladars més fins. "És d’agrair que sempre hi hagi una pel·lícula, com a mínim, que va més enllà del negoci pur i dur".
Una campanya amb la implicació d'ajuntament, empresa i ciutadans
Malgrat tot, la crisi del cinema i el nou horitzó que encara ha de definir-se, han fet que la cèntrica sala de la Garriga es trobi en un moment molt complex. "Però les crisis també presenten grans oportunitats de reorientar-se i de sobreviure", afirma Porter. En aquest sentit, la iniciativa que impulsa el Cineclub demana implicació, compromís i una aportació econòmica que possibiliti el canvi necessari. El Cinema Alhambra, tal com s’ha fet públic, ha d’afrontar diverses reformes per millorar la sala i per deixar-la en les condicions necessàries per fer actes per al gran públic. "Hem acordat que el Cineclub s’ocupi del projector, valorat en els 55.000 euros que es demanen a la campanya de micromecenatge que tenim activa" i que també intentarà aconseguir els diners necessaris a partir d’altres iniciatives, com ara la gestió d’una barra per la Festa Major.
"D’altra banda, l’ajuntament dóna suport i assessorament jurídic a la iniciativa, s’involucra en la programació d’activitats i mirarà de fer possible el canvi de pantalla i l’acondicionament de la sala". El fet que sigui un negoci privat no és cap impediment, ja que el consistori i el Cinema Alhambra havien acordat, temps enrere, una col·laboració que permetés obrir la sala a entitats culturals de poble, a escoles, al propi cineclub, etc. "Això fa que l’ajuntament pugui implicar-se, perquè la cultura té alguna cosa d’excepció i perquè l’edifici és un bé públic". Porter, a més, creu que la iniciativa arribarà a bon port. "Penso que pot funcionar i que ens en sortirem", però cal tenir clar que la campanya no és l’única solució. "Una cosa és que salvis el cinema i l’altra que salvis l’ statu quo del temps actuals", afirma Porter. "El fet que hi hagi projector millora diversos factors, però no soluciona el problema del públic, per exemple. És un problema conjuntural que també haurem d’afrontar tard o d’hora".
Nous hàbits que replantegen l’escenari
Pel que fa al neguit sobre el futur, la idea del Cineclub de la Garriga és muntar una mena de 'comissió del dia després' que sigui capaç de plantejar alternatives. "L’objectiu és aconseguir una major ocupació del cinema i major diversificació del seu ús col·lectiu. Som conscients que han canviat les maneres de veure cinema i ens fa patir que no n’hi hagi prou amb el canvi tecnològic". Els nous hàbits de consum de l’art qüestionen tot el sistema establert fins ara. "Ens preguntem com ho podem fer la sala prova atractiva perquè també interessi a la gent a qui no li agrada el cinema o que no és consumidora habitual del cinema a la sala".
El procés serà llarg i complex, no hi ha dubte. Martí Porter i tots els altres agents implicats en la campanya saben que caldrà prendre decisions. "Tot això que està passant té molt de metàfora. En primer lloc, perquè la campanya ha aconseguit que l’administració pública, l’empresa privada i la societat civil col·laborin en una mateixa causa. En segon lloc, perquè el fet d’aconseguir l’objectiu seria una injecció d’autoestima col·lectiva importantíssima. Això sí que és una forma de fer país! Una pàtria que comença al cinema del poble... I, en tercer lloc, seria una història molt extrapolable a causes similars que passin a altres pobles de les nostres característiques, i fins i tot, a d’altres equipaments culturals".
Un projecte que serveix per explicar i entendre el nou món que podem començar a escriure. "El petit empresariat no se’n pot sortir i l’administració publica, tampoc. Però el ciutadà, que està fart de retallades, cal que s’arremangui, que es mulli, que s’impliqui i que s’ho cregui. El ciutadà s’ho ha de 'currar' per poder canviar les coses. I això té una carrega simbòlica molt potent". Tan potent com l’energia que desprèn en Martí Porter, compromès, implicat i lúcid. Apassionat del cinema, però encara més d’un poble i de la manera de construir-lo de nou, si cal.
diumenge, 30 de juny del 2013
Balanç de l'arrencada de la campanya
El començament de la campanya SOSAlhambra no podria haver anat millor! Després del concert de la Troba Kung-Fú del dijous, el divendres va tenir lloc l'acte oficial d'inici de la campanya SOSAlhambra. Així se'n feia ressò el canal de notícies 324.
El diari digital NacióGranollers ha destacat l'èxit del concert de la Troba Kung-Fú a la seva web en aquesta notícia i en la crònica del concert.
Estem molt contents perquè ja s'han rebut les primeres aportacions econòmiques a la campanya. Mica en mica s'omple la pica!
A continuació us mostrem un seguit de fotografies del concert de la Troba Kung-Fú i de l'acte de presentació de la campanya.
Les imatges del concert s'han publicat amb el permís de la seva autora, la garriguenca Susanna Ginesta i Coll.
Les imatges de l'acte de presentació de la campanya van ser fetes per Carme Amador López, presidenta del Cineclub la Garriga.
El diari digital NacióGranollers ha destacat l'èxit del concert de la Troba Kung-Fú a la seva web en aquesta notícia i en la crònica del concert.
Estem molt contents perquè ja s'han rebut les primeres aportacions econòmiques a la campanya. Mica en mica s'omple la pica!
A continuació us mostrem un seguit de fotografies del concert de la Troba Kung-Fú i de l'acte de presentació de la campanya.
Les imatges del concert s'han publicat amb el permís de la seva autora, la garriguenca Susanna Ginesta i Coll.
 |
| L'ambient dins del cinema |
 |
| Feia temps que no penjaven el cartell "agotadas las entradas para esta sesión"! |
 |
| En Joan Garriga i la Troba Kung-Fú amb l'estrella de la vetllada, en Josep Mª Miró |
 |
| En Josep Mª Miró dins la guixeta |
 |
| Moqueta carbassa enlloc de catifa vermella! |
 |
| A punt per a que comenci l'acte de presentació |
 |
| Podreu trobar paradeta de marxandatge a tots els actes que realitzem |
 |
| Sergi López, Albert Benzekry, Jsoep Mª Miró, Meritxell Budó, Lluís Castells, J Bayona |
dijous, 27 de juny del 2013
I més presència als mitjans!
En els últims dies hi ha hagut més presència de la campanya SOSAlhambra als mitjans de comunicació. Seguidament us en fem una relació:
L'Àngel Guillén ha parlat de com d'especial que és el cinema Alhambra de la Garriga en aquest article de l'e-notícies.
El diari Nació Digital de Granollers ha publicat la notícia de l'acte de presentació de la campanya.
En el programa Can Tuyus, presentat per Miqui Puig, de l'emissora la Xarxa de comunicació local hi ha sortit el cineclubista Martí Porter per parlar de la campanya Salvem el Cinema Alhambra. Podeu escoltar-ho en el següent enllaç:
L'Àngel Guillén ha parlat de com d'especial que és el cinema Alhambra de la Garriga en aquest article de l'e-notícies.
El diari Nació Digital de Granollers ha publicat la notícia de l'acte de presentació de la campanya.
En el programa Can Tuyus, presentat per Miqui Puig, de l'emissora la Xarxa de comunicació local hi ha sortit el cineclubista Martí Porter per parlar de la campanya Salvem el Cinema Alhambra. Podeu escoltar-ho en el següent enllaç:
dimecres, 19 de juny del 2013
Les set vides de l'Alhambra
Reproduïm l'article d'opinió de Martí Porter publicat a l'edició de Granollers del diari NacioDigital.
Les set vides de l'Alhambra
«Serà excitant imaginar noves formes d'oferir cinema i explorar les noves possibilitats audiovisuals que ofereix el digital»
Aquests dies, a la Garriga anem una mica de bòlit mirant què podem fer per evitar el tancament d’una de les nostres més venerables institucions culturals. El cinema Alhambra, que durant dècades ha aguantat estoicament les escomeses del pas del temps, ha trontollat ara amb estrèpit per culpa del procés de digitalització global que ens imposa el Gran germà. En Josep Maria Miró i la seva família han suportat i superat gallardament la irrupció dels canals privats televisius, la competència brutal dels videoclubs i la seva època daurada, la proliferació de les multisales infames als centres comercials, l’aparició dels canals temàtics a la TDT, les interminables col·leccions de vídeos i dvds dels diaris i, fins i tot, ja una mica amb la llengua fora, la rivalitat desmesurada i gegant de l’internet selvàtic. Però ara esbufeguen, esgotats: s’acaba el cel·luloide, estrenar en format 35mm esdevé impossible, i només la compra d’un projector que no es poden permetre pot evitar el desastre.
A mi, passat l’ensurt inicial, la situació creada em resulta, amb perdó, molt estimulant: ja està bé de plorar, ens lleparem les ferides un altre dia, evocarem Cinema Paradiso en una altra ocasió, i ara anem per feina. En primera instància es tractarà de fer el possible, i també l’impossible, per salvar el cinema i evitar el seu tancament, però això és maco perquè ens exigeix posar a disposició d’una lluita comuna moltes de les virtuts adormides que tots tenim, demana mà esquerra i solidaritat, requereix complicitats entre agents públics i privats, mobilitza en el millor sentit de la paraula persones que treballen plegades qui sap si de forma excepcional. Aquests dies, al Cineclub la Garriga, les reunions se succeeixen a una velocitat vertiginosa, el whatsapp treu fum –quina vergonya, jo que sempre criticava cruelment aquest invent del diable!- i els documents a googlegroups volen d’una banda a l’altra del ciberespai, tot plegat per establir un calendari d’actuacions, una estratègia, una agenda de convidats, un seguit de propostes que siguin viables i que, en qüestió d’un parell de mesos, ens aportaran els recursos necessaris per a adquirir el maleit aparell digital. Ens en sortirem, estic segur que ens en sortirem.
Però, d’altra banda, quan hagi quedat resolt el problema tecnològic i logístic, romandrà la qüestió no resolta de la manca de públic. A la Garriga i a la resta del país, crisi i IVA salvatge a banda, els hàbits culturals i de consum canvien, i no servirà de res disposar dels mitjans tècnics i humans necessaris si l’element més indispensable del negoci, que és l’espectador, no paga l’entrada i omple la sala. Serà excitant imaginar noves formes d’oferir cinema, explorar noves possibilitats audiovisuals que ofereix el digital; serà interessant parlar de les noves relacions que es poden establir entre el cinema Alhambra, l’ajuntament, les entitats i els ciutadans; serà un repte apassionant adaptar-se a les noves realitats i als nous formats, anar provant fórmules desconegudes fins encertar-la.
Tot plegat, un fascinant exercici de "renovar-se o morir" per partida doble, que, entomat amb ganes i empenta per part de tots els culs inquiets del poble, farà que el cinema Alhambra segueixi sent, per molts anys més, una referència cultural, local i comarcal, de primera importància.
A mi, passat l’ensurt inicial, la situació creada em resulta, amb perdó, molt estimulant: ja està bé de plorar, ens lleparem les ferides un altre dia, evocarem Cinema Paradiso en una altra ocasió, i ara anem per feina. En primera instància es tractarà de fer el possible, i també l’impossible, per salvar el cinema i evitar el seu tancament, però això és maco perquè ens exigeix posar a disposició d’una lluita comuna moltes de les virtuts adormides que tots tenim, demana mà esquerra i solidaritat, requereix complicitats entre agents públics i privats, mobilitza en el millor sentit de la paraula persones que treballen plegades qui sap si de forma excepcional. Aquests dies, al Cineclub la Garriga, les reunions se succeeixen a una velocitat vertiginosa, el whatsapp treu fum –quina vergonya, jo que sempre criticava cruelment aquest invent del diable!- i els documents a googlegroups volen d’una banda a l’altra del ciberespai, tot plegat per establir un calendari d’actuacions, una estratègia, una agenda de convidats, un seguit de propostes que siguin viables i que, en qüestió d’un parell de mesos, ens aportaran els recursos necessaris per a adquirir el maleit aparell digital. Ens en sortirem, estic segur que ens en sortirem.
Però, d’altra banda, quan hagi quedat resolt el problema tecnològic i logístic, romandrà la qüestió no resolta de la manca de públic. A la Garriga i a la resta del país, crisi i IVA salvatge a banda, els hàbits culturals i de consum canvien, i no servirà de res disposar dels mitjans tècnics i humans necessaris si l’element més indispensable del negoci, que és l’espectador, no paga l’entrada i omple la sala. Serà excitant imaginar noves formes d’oferir cinema, explorar noves possibilitats audiovisuals que ofereix el digital; serà interessant parlar de les noves relacions que es poden establir entre el cinema Alhambra, l’ajuntament, les entitats i els ciutadans; serà un repte apassionant adaptar-se a les noves realitats i als nous formats, anar provant fórmules desconegudes fins encertar-la.
Tot plegat, un fascinant exercici de "renovar-se o morir" per partida doble, que, entomat amb ganes i empenta per part de tots els culs inquiets del poble, farà que el cinema Alhambra segueixi sent, per molts anys més, una referència cultural, local i comarcal, de primera importància.
dissabte, 15 de juny del 2013
La Campanya als Mitjans
Ahir al vespre el programa de Catalunya Ràdio La Finestra Indiscreta, presentat per l'Àlex Gorina, va emetre al seu butlletí una entrevista al cineclubista Martí Porter, garriguenc profundament vinculat al món del cinema.
Tant el programa com el propi Àlex Gorina s'han fet ressò de la nostra campanya a través de les xarxes socials, des d'aquí els enviem el nostre agraïment.
En aquest enllaç podeu escoltar el butlletí en mp3.
A altres mitjans, com El 9 nou, el Nació Granollers i la Garriga Digital també apareix la notícia.
Tant el programa com el propi Àlex Gorina s'han fet ressò de la nostra campanya a través de les xarxes socials, des d'aquí els enviem el nostre agraïment.
En aquest enllaç podeu escoltar el butlletí en mp3.
A altres mitjans, com El 9 nou, el Nació Granollers i la Garriga Digital també apareix la notícia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)